El Poble - Pallejà

  El Clima

• • El vent: Pallejà es troba afectada per la disposició que té, que propicia un predomini de vents al llarg de la vall. A l´estiu, el fort impuls de la marinada sol provocar durant el dia vents de S o S-SE, mentre que les nits resten en calma. A l´hivern, en canvi, la marinada no és el vent més habitual i en qualsevol cas es limita únicament a la costa.
  
• • Les pluges: El règim de pluges de Pallejà és molt semblant al que s´enregistra a tota la façana mediterrània de Catalunya. Les quantitats anuals recollides oscil·len entre els 550 i 610 mm. La distribució anual d´aquestes precipitacions presenta uns clars mínims a l´hivern i, sobretot a l´estiu, i uns màxims a les poblens intermitges.
  
• • Les temperatures: Les temperatures a Pallejà són suaus ja que la influència marítima és molt important. A l´estiu, a les zones del litoral, les temperatures màximes rarament sobrepassen els 30°C. Els valors mitjans de les mínimes oscil·len entre les 18 i 19°C. A l´hivern el refredament nocturn ocasiona una forta inversió tèrmica.

  Entorn Natural

El terme municipal de Pallejà amb una extensió de 8,41 km² està emplaçat a la banda dreta del riu Llobregat i limita amb Corbera del Llobregat pel N-NW, amb Sant Vicenç del Horts pel sud, amb La Palma de Cervelló i Corbera per l´oest i, a l´altra riba del riu, a l´est, amb Molins de Rei i Papiol. El municipi forma part de la vall baixa del riu Llobregat, encaixada dins de la Serralada Litoral . El municipi en forma de triangle es prolonga de llevant a ponent, des del llit del riu Llobregat que forma la base d´aquest triangle, fins als turons de Monmany de Sobrerroca, on hi ha la urbanització de Fontpineda. En aquesta zona (Les Planes, 268m) es troben les alçades principals que són: el Cucut (328m); Gratallops (245m); el Guisar (322m) i el Cuixó (302m). Aquesta zona muntanyosa del terme forma part del massís del Garraf-Ordal. Pallejà té un alt potencial de recursos hídrics, tant per l´aqüífer de la vall del Llobregat com per les fonts i les rieres que baixen al llarg del pendent que connecta la part alta del municipi amb el Llobregat. Entre aquestes rieres destaquen, la riera de les Rovires, i també les del Boter, la de la Creueta i la del Mig. Entre les fonts cal esmentar la de la Teula, la de la Pona, la de la Tartaneta i la de les Rovires. Antigament el cabal d´aigua més important era el de la Presa, deu de muntanya anomenada així des del segle XVII i que es troba davant de la roca d´Adroc.

  Història

Les restes d´una vila romana anomenada Ca l´Esplugues indiquen que aquesta zona ja estava habitada en el segle I a.C. La vila romana està situada a l´extrem sud del nucli urbà actual, prop d´un curs d´aigua anomenat la riera Fonda.
La primera referència escrita a l´existència del poble data de l´any 915.
L´origen del nom de Pallejà prové del llatí, Pal·ladium, que volia dir casa de Pal·ladi.
Al segle IX el municipi és reconquerit pels Comptes de Barcelona en plena etapa carolingia.
En aquell moment es forma l´actual nucli urbà al voltant de l´antiga església de Santa Eulàlia. Es formen els actuals carrers de Martí i Julià, Sant Francesc, Torres i Bages i Plaça Verdaguer.
Durant l´edat mitjana s´estenen els masos o cases de pagès aïllades per conrear les planes i turons.
Durant molts segles l´economia del municipi es centra en els conreus: cereals, vi, oli, garrofes, ametlles, etc. Pallejà, durant molts segles, ha basat la seva economia en l´agricultura, exceptuant-ne l´extracció de pedra per fer calç, i guix blanc, de la qual cosa tenim referències a partir del segle XVII. Moltes d´aquelles masies s´han conservat fins al moment actual i es compten des del pla del riu a Sobrerroca.
El més destacat entre tots els masos que es conserven a Pallejà, tot i no ser ni el més antic ni el més gran. Es tracta de l´antiga residència del senyor jurisdiccional, encarregat de protegir el poble dels atacs. A l´actualitat és patrimoni del municipi, ha estat rehabilitat i acull diferents serveis municipals.
Tot i el seu passat rural Pallejà viu de manera intensa el procés d´industrialització de l´àrea metropolitana de Barcelona. La seva situació estratègica pel que fa a les vies de transport del Baix Llobregat permet aplegar al municipi un destacat nombre d´empreses. Aquest fet ha permès que en els darrers 15 anys pràcticament s´hagi duplicat la població de Pallejà.

  Festes

• Dia 5, Cavalcada de Reis: Tradicional rebuda a Ses Majestats els Reis Mags de l´Orient.
• Cap de setmana del Carnestoltes: Destaca la impressionant rua, una de les més nombroses del Baix Llobregat.
• 12 de febrer, Santa Eulàlia: Festa Major de la patrona de Pallejà.
• Finals de febrer ´ inicis de març, Dia d´Andalusia (oficialment 28 de febrer)
• Dia 23: Festivitat de Sant Jordi.
• Viu el Maig: programa d´activitats culturals, esportives i de lleure durant tot un mes.
• Dia 23, nit de Sant Joan: El poble s´il·lumina amb els focs de Sant Joan encesos amb la tradicional Flama del Canigó.
• Segon cap de setmana, Festa Major d´Estiu.
• Dia 11, Diada Nacional de Catalunya.
• Festa dels Quarantins, celebració de benvinguda a tots els vilatans que arriben als quaranta anys.
• Jornada Gastronòmica d´Andalusia.
• Nadal i Cap d´Any.